Ara cal continuar a un segon bloc que es dirà http://segonxandri.bloc.cat, d'acord? allà hem començat penjant els dos articles que cal llegir per la sisena sessió, "Diari d'un Hort" i "Ecoconreus escolars" de la revista Guix número 338, monogràfic sobre horts escolars. És molt senzill, es tracta de llegir-los per la sessió de dimecres 16 de gener de 2008 a les 18h a la Torreblanca.

Ens veiem a l'altre bloc!

recordeu: http://segonxandri.bloc.cat  

[@more@]

Tweet

Acta4grupEA_28_novembre_2007.pdf

[@more@]

Tweet

Roger  A. Hart, 2001

UNICEF – PAU education 

[@more@]

Tweet

- les fases del cicle de vida d'un hort

- una mirada quadruple social, ecològica,  tecnològica i econòmica

-  el temps: el passat que explica i el futur com a projecció per un món més sostenible

- l'escala de l'espai:  "aquí i allà"

- unes preguntes  que surten de la visió de l'hort (i de l'ésser viu, i de l'escola…) com sistemes, amb la seva diversitat, interacicó amb l'entorn, característiques, propietats, elements, fluxos… 

(les fotos han estat rebaixades perquè pesi menys):

hort_mariona_german.ppt

[@more@]

Tweet

 hort_aitana.pdf

[@more@]

Tweet

Tweet

Recomanable veure "Conversaciones con el Jardinero", una peli francesa amb l'hort com a escenari… és molt maca.

[@more@]

Tweet

CEIP Jaume Ferran Clua-hort.doc

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

-Podem treballar la història de Sant Cugat amb l’excusa del treball de l’hort:[@more@]Una vila que viu de la vinya des de sempre, que crea fins i tot una cooperativa de pagesos al carrer Sant medir (nom del patró dels pagesos) per tal d’unir forces i interessos i créixer conjuntament.  Ja des de l’Edat Mitjana, quan es fundà el monestir de Sant Cugat, els monjos benedictins que hi residien vivien dels fruits que donaven les terres fèrtils de Sant Cugat i gràcies a aquesta fertilitat i al treball dels homes i dones que depenien de la jurisdicció senyorial del monestir aquest va poder anar guanyant riquesa i prestigi fins a convertir-se en tot un senyor feudal, el més poderós del comtat de Barcelona. Per tant podem tractar des dels inicis de la vila, quan aquesta es constitueix per donar servei a la comunitat monàstica (per alimentar les panxolines dels monjos, els quals ja tenen el seu propi hort: els horts de l’abat, en l’actual Passeig dels Plàtans) Fins a parlar del passat vitiviníocola de Sant Cugat, l´únic símbol del qual que resta dempeus és el celler cooperatiu (mig abandonat). Quan Sant cugat esdevé ciutat de serveis, l’actual ciutat de 80.000habitants aproximadament, deixa de ser aquella vila rural de base agrícola i molts dels camps de vinyes, com el de Coll Favà, es vénen a la urbanització. Hi ha per tant una gran transformació no tan sols en el paisatge i medis naturals sinó també en els modus vivendis de la gent, en les relacions que s’estableixen entre els vilatans. Aquest seria el rottlo base a partir del qual anar construint. Jo crec fermament (per deformació professional) que sí val la pena introduir el discurs històric en algun punt de l’activitat que proposeu, per tal de donar-li més solidesa i fer que els escolars coneguin d’on vénen, el passat rural del Sant Cugat des de la seva creació fins a mitjans segle XX. Bona sort amb la xerrada educadors! Un petó*J 

Tweet